L’Obra

premis_titol

A Premis i càstigs, l’anècdota és senzilla: una companyia d’actors fa diàriament unes sessions de pràctica actoral, per tal d’assolir el virtuosisme en la pràctica escènica.
Aquesta nit, el públic assistirà a una d’aquestes sessions, en la quals serà testimoni (i jutge?) d’un seguit d’actes que, pel que sembla, tenen un únic i esmunyedís objectiu: descobrir els misteris de la representació teatral.
A la invitació que per treballar plegats que em va fer T de Teatre vaig respondre amb una altra invitació: compartir una experiència de treball que estic desenvolupant a Buenos Aires i que col·loca l’actor com a eix de tota situació dramàtica.
Aquesta recerca està marcada per l’interès a reflexionar sobre diverses qüestions relacionades amb els enigmes de la representació: En què creiem quan ens creiem alguna cosa? què és veritat i què no ho és? Per on passa el sentit -o els sentits- de seguir trobant-nos en una sala de teatre? Què ens ha convocat avui aquí?
No és la nostra intenció respondre aquestes qüestions sinó, simplement, compartir-les amb vostès.
Premis i càstigs ha trobat el seu sentit gràcies a la generositat de les actrius i actors de T de Teatre. El seu desig i la seva disponibilitat per començar a avançar per un camí
on no hi ha certeses ens ha permès acaronar amb el nostre joc l’aspre relleu de la vida real.

Ciro Zorzoli