T de Teatre

T de Teatre

H de història

Una aventura original i singular comença el maig de 1991 quan cinc joves actrius acabades de graduar-se a l’Institut del Teatre de Barcelona opten per no consumir-se al costat del telèfon esperant la trucada d’un director que les sol·liciti i prenen la iniciativa de volar pel seu compte. Pere Sagristà, un company de les cinc protagonistes, els proposa llegir el volum de Patricia Highsmith, Petits contes misògins, publicat per primera vegada el 1977. Fascinades per la hilaritat i la ironia d’aquests relats, decideixen posar-se a treballar amb el material de l’autora nord-americana.
Creen la companyia per presentar en societat el que serà el seu primer espectacle i la bategen amb el nom T de Teatre, per la debilitat que tenen totes elles al te.

És un amic comú, Daniel López-Orós, qui a partir d’aleshores s’encarregarà de la producció executiva.
En aquest primer muntatge, la companyia aposta per la senzillesa escènica: dos tamborets, una taula, una cadira de fòrmica i una butaca són els únics elements escenogràfics. El pes de l’espectacle recau, doncs, en el text i en la interpretació de Mamen Duch, Rosa Gàmiz, Míriam Iscla, Carme Pla i Àgata Roca. T de Teatre continuarà fidel a aquesta puresa escenogràfica, convertint-la en una de les seves constants.

Les primeres funcions d’aquest espectacle es poden veure al circuit alternatiu (La Cuina, Sala Beckett, Fira de Teatre al Carrer de Tàrrega). L’interès que desperta entre els espectadors provoca que la producció iniciï un pelegrinatge per diverses sales de Barcelona (Mercat de les Flors, Villarroel Teatre) i una gira per gran part de la Península, participant en diversos festivals i actuant en nombroses ciutats espanyoles. Obtenen una excel·lent acollida de crítica i públic i reben el Premi de la Crítica de Barcelona a la Revelació Teatral de la Temporada.

La segona peripècia teatral té nom masculí: Homes!, dirigida per Sergi Belbel, arriba el 1994 al Mercat de les Flors. Disseccionen irònicament el sexe oposat a partir de creacions pròpies i d’alguns relats encarregats a quatre dramaturgs. L’èxit de públic manté l’espectacle sis mesos en cartell i posteriorment engega una gira per Catalunya i per diverses ciutats espanyoles. Rosa Gàmiz decideix iniciar una carrera en solitari i l’actriu Marta Pérez entra a formar part de la companyia.

Marxen a Madrid el 1995 per representar l’espectacle durant un mes i mig, però l’èxit les sorprèn i Homes! es manté un any seguit en la cartellera del Marquina. Aquest triomf a la capital és decisiu per a la companyia i els permet accedir als circuits de gira comercials. Se’n van cap a les Amèriques, on al teatre La Plaza de Buenos Aires acollirà durant tres mesos les últimes funcions d’Homes! el 1997. La companyia promet estrenar el seu proper espectacle en aquesta ciutat. I ho compleix. Així és com a l’abril de 1998 viatgen a Buenos Aires per estrenar Criatures, una creació sobre l’imaginari infantil, codirigida per T de Teatre i David Plana. Per primer cop són quatre les actrius que trepitgen l’escenari. L’Àgata Roca assumeix en aquest muntatge les tasques d’ajudant de direcció.

Amb un ull que mira als nens i l’altre que observa als adults, Criatures arriba a Barcelona el setembre i s’instal·la al teatre Poliorama novament amb gran èxit de crítica i de públic. Inicien una gira per tot Catalunya, i també s’estan al Teatro Lara de Madrid durant vuit mesos. Continua un llarga gira per Espanya i retornen al Poliorama per finalitzar l’espectacle.

Criatures és nominat als Premis MAX com a millor espectacle teatral i rep un Premi Butaca en la categoria de Millor Text Teatral de la Temporada.

La primera experiència en el terreny televisiu té lloc l’any 2000 amb la sèrie Jet Lag per a la Televisió de Catalunya. Juntament amb el director de cinema Cesc Gay, la companyia crea una comèdia de situació que reflecteix la vida quotidiana de cinc amigues i els reptes que comporta la vida moderna, amb gran dosis d’humor i sensibilitat. L’acollida és excel·lent, amb una mitjana de 691.000 espectadors, i permet seguir treballant per crear nous capítols que s’emetran durant els anys 2002 i 2003.

El quart espectacle s’estrena a Artà (Mallorca) al setembre de 2003. Això no és vida!, novament dirigit per David Plana, planteja situacions obsessives i compulsives contemporànies tenyides de sarcasme. Després de fer una llarga temporada al Teatre Poliorama, les espera una gira per Catalunya.

La primavera del 2004, Jet Lag engega els motors de la quarta temporada, i es pot veure a TV3, Canal Satélite i Vía Digital. El bon resultat possibilita que al 2005 s’estrenin nous capítols.

I coincidint amb el desè aniversari de la seva estrena a Madrid, Homes! torna a representar-se al Teatro Príncipe de Madrid el febrer del 2005. Per a la reposició, es forma una segona companyia: M de Misògines.
T de Teatre crea un nou repartiment on no es busquen dobles, sinó actrius amb capacitat per crear els seus propis personatges, sense perdre el segell personal de la companyia.

Després de vuitanta-un capítols, el febrer de 2006 s’emet la sisena i última temporada de Jet Lag.

El 21 d’abril de 2006, la companyia estrena al Teatre Auditori de Granollers 15, un espectacle que neix amb la intenció de celebrar els quinze anys del naixement de T de Teatre. 15, realitza una llarga gira per més de 40 ciutats de Catalunya, València i Balears, i s’acomiada fent una temporada al Teatre Poliorama.

Coincidint amb l’aniversari de la companyia s’edita un llibre-DVD amb l’enregistrament de l’espectacle 15, i material totalment inèdit com imatges de la primera funció amb públic, entre d’altres.

Com pot ser que t’estimi tant és el títol del sisè espectacle de la companyia. Un thriller escrit i dirigit per Javier Daulte, estrenat el mes d’octubre de 2007 al Teatre Nacional de Catalunya. L’espectacle obté una excel·lent acollida i empren una gira per Catalunya i Balears. A finals d’agost de 2008, l’espectacle torna a Barcelona, aquest cop al Teatre Poliorama, on s’estarà dos mesos.

Un cop finalitzada la temporada a Barcelona, l’actriu Míriam Iscla deixa la companyia.

El canal de TV Paramount Comedy estrena les primeres tres temporades de Jet Lag, doblades al castellà per les mateixes actrius.

El setembre de 2009, T de Teatre estrena un petit musical que duu per títol Nelly Blue, a la Fira de Teatre Tàrrega. Aquest nou espectacle és dirigit i cocreat per Marta Pérez. I, a diferència dels anteriors, les actrius de la companyia no hi actuen, ho fan Xavi Mira i Albert Ribalta, els protagonistes masculins de la sèrie Jet Lag. L’espectacle és rebut amb entusiasme pel públic i per la crítica.

Delicades, escrita i dirigida per Alfredo Sanzol, s’estrena al Teatre Poliorama de Barcelona en el marc del Festival Grec 2010, posteriorment realitza una temporada al Teatro Español de Madrid, una llarga gira que l’ha portat per teatres de tot el territori Espanyol, i actuacions a festivals internacionals de Colòmbia, Equador i Paris. Delicades ha aconseguit un èxit total de crítica i públic.

El novembre de 2012, estrena la segona col·laboració amb Alfredo Sanzol, Aventura! al Teatre Municipal de Girona, dins del programa del Festival Temporada Alta. Posteriorment es presenta a la Sala Fabià Puigserver del Teatre Lliure de Barcelona. I, a hores d’ara, ja ha visitat més de 25 ciutats de tot l’estat.

X de Xifres

T de Teatre ha creat nou espectacles, ha representat més de 2.500 funcions i ha convocat l’assistència de més de 900.000 espectadors.

TOP
loading