Pau Miró

Pau Miró

Barcelona, 1974

Llicenciat en Art Dramàtic per l’Escola Superior d’Art Dramàtic – Institut del Teatre (1999).

Com a dramaturg ha estudiat en seminaris a l’Obrador de la Sala Beckett impartits per Carles Batlle, Sergi Belbel, Xavier Albertí, Sanchis Sinisterra, Martin Crimp, Juan Mayorga i Javier Daulte. També és fundador de la companyia Menudos, formada per exalumnes de l’Institut del Teatre, companyia que finalment adoptà el nom de La Fantàstica.

En el terreny de la dramatúrgia i direcció, un dels seus darrers treball és Els jugadors, estrenat al festival Temporada Alta (novembre de 2011) i amb posterior estrena al Lliure de Gràcia l’abril de 2012. El text d’Els jugadors (premi Butaca al millor text 2012) ha estat traduït a l’italià, el grec i el castellà. I al gener de 2013 ha estat estrenat amb gran èxit de crítica i públic al Piccolo Teatro de Milà, guanyant el prestigiós premi italià Ubu 2013, en la categoria de milor novetat estrangera.

També ha escrit i dirigit Viatge a la Lluna, estrenat a Temporada Alta (desembre 2012), un espectacle musical amb música d’Albert Guinovart estrenat al Teatre Nacional al desembre de 2012. Al novembre de 2010 dirigeix Pluja constant a la Sala Villaroel. Durant la temporada 2008-2009 estrena la Trilogia Animal, trilogia que rep el premi de la crítica al millor text. Dins de la trilogia el 2009 estrena Girafes al Teatre Lliure en el marc del festival Grec 2009, al març de 2009 estrena Lleons al TNC en el marc del projecte T6 i el 2008 estrena Búfals al festival Temporada Alta (espectacle inaugural del festival). El 2008 estrena al teatre Condal de Barcelona Enfermo imaginario, de la qual és coautor. El 2007 estrena a la Sala Beckett Singapur en el marc del projecte T6 del TNC. El text és nominat als premis Butaca en la categoria de millor text. El 2007 estrena Los persas. Réquiem por un soldado, amb dramatúrgia conjunta amb Calixto Bieito. El 2006 s’estrena al Versus Teatre Banal sessions of Fedra, espectacle del qual és autor i director i pel qual obté el premi al millor muntatge en l’11a Mostra de Teatre de Barcelona, i també Somriure d’elefant, text nominat als premis Butaca en la categoria de millor text i que s’estrena en el marc del festival Grec a la Biblioteca de Catalunya. El text ha estat traduït al castellà, a l’Italià i a l’eslovac.
El mateix any estrena a l’Espai Lliure del Teatre Lliure Bales i ombres (un western contemporani), espectacle del qual és autor i director. El text també és nominat als premis Butaca en la categoria de millor text. El 2005 estrena Happy Hour. Seva és la dramatúrgia i la direcció. L’espectacle s’estrena al Teatre Lliure dins del cicle Assaig obert i posteriorment, al gener de 2005, es presenta al Teatre Borràs de Barcelona. És nominat als premis Butaca en la categoria de millor text.

El 2004 estrena Plou a Barcelona, sota la direcció de Toni Casares, a la Sala Beckett. L’espectacle rep 5 nominacions als premis Butaca, entre les quals destaquen el premi al millor text i al millor espectacle de petit format. El text ha estat traduït al castellà, l’italià, el francès, el portuguès, el polonès, l’alemany, el basc i l’anglès. El text es presenta el gener de 2011 a Londres, al Cock Tavern Theatre, i el 12 d’octubre de 2007 a Nàpols, al Teatro Nuovo. Al juny del 2008 s’estrena al Picolo Teatro de Milà, muntatge pel qual rep el Premi Nacional de la Crítica d’Itàlia i 4 premis dels més representatius dins del panorama teatral italià. També se’n fa una versió radiofònica a la RAI i una versió cinematogràfica. L’editorial italiana Guida publica el text sota el títol Chiòve. Aquest mateix text participa en la Setmana de Cultura Catalana a Xile (2005) i la Setmana de Cultura Catalana a São Paulo (Brasil) i és publicat per la Universitat de Richmond (Nova York). La versió castellana s’estrena al Festival de Otoño de Madrid el 2006 sota el títol Lluvia en el Raval, a càrrec de la companyia Segundo Viento, a la Cuarta Pared. L’espectacle també s’ha estrenat a Buenos Aires, Veneçuela i Córdoba (Argentina). D’aquest text se n’ha fet una versió radiofònica per a Ràdio Barcelona i un guió cinematogràfic, amb adaptació de Carles Mallol i Pau Miró i dirigit per Carles Torrens. El text també s’ha estrenat l’any 2010 al Canadà.

Pau Miró també ha escrit i dirigit Paraigües elèctrics (2003), estrenat a la Sala Trono Villegas de Tarragona el 2002; Una habitació a l’Antàrtida, del qual és autor i director (Teatre Malic, 2000), i La poesia dels assassins, del qual és autor i director (Teatre Malic).

TOP
loading