Aventura!

Notes del director

He escrit Aventura! perquè estic enamorat de la meva dona i del meu fill, i dels meus amics i de la meva família, i de la gent amb qui treballo, i dels meus veïns, i dels cambrers i de les funcionàries de l’Ajuntament de Madrid amb qui em ric de tot quan vaig a pagar les multes que m’arriben per no haver pagat l’impost de les escombraries. No vull emigrar ara, perquè el meu fill comença a l’escola bressol dilluns vinent. Ara no. He escrit Aventura! per fer pujar dalt l’escenari els fantasmes que em produeix aquesta crisi.

Aventura! explica la història de sis socis de Barcelona que tenen una empresa que no va malament però que en rebre una oferta de compra per part d’una empresa xinesa decideixen deixar-se de tonteries i vendre, pel que pugui passar. El problema és que no venen l’empresa, sinó que acaben venent una de les seves sòcies.

La crisi em preocupa com a tothom, però el que realment em preocupa és si tindrem la intel·ligència col·lectiva i la capacitat comunitària per gestionar aquesta crisi. El problema no és només econòmic. És sobretot ètic-ideològic-polític. El problema és la pèrdua de sobirania. El segrest de la democràcia que estem vivint. La covardia que s’està apoderant de nosaltres. El problema és el “campi qui pugui” i la desorganització. I Aventura! tracta d’això.

A Aventura! hi he abocat els fantasmes i l’angoixa que em produeix la realitat social que ens envolta avui dia. Ho he fet a través d’un grup de socis que també són amics. I malgrat que només són sis, com en els experiments de laboratori el que passa a petita escala pot ser extrapolat a tota la societat.

Aquest projecte ha nascut juntament amb T de Teatre. Amb Delicades ens vam trobar i Aventura! és la nostra segona peripècia plegats. Espero que molta gent digui que hem fet una comèdia i d’altres una tragèdia, i d’altres una tragicomèdia. Espero que aquesta obra serveixi perquè la gent parli molt després de la funció. Que serveixi per obrir les vies de la comunicació i el sentit de comunitat.

A Aventura! els personatges estan paralitzats per la por i acaben fent coses que “no farien mai”. Crec que la nostra major fragilitat és la por, i aquesta obra intenta reduir-la situant davant dels ulls un fantasma col·lectiu: “el fet de convertir-nos en esclaus”.

Alfredo Sanzol

© 2017 Aventura! T de Teatre. Powered by Wordpress.

Web Concept by Runroom Runroom